Hi ha capritxos algorítmics i n’hi ha dels de tota la vida. Conversar amb Ingrid Guardiola sobre el seu darrer assaig és dels segons. L’ull i la navalla, publicat el 2018, era instructiu i agut; La servitud dels protocols (Arcàdia) és un assaig crític amb els processos d’automatització vinculats als dispositius tecnològics. La lectura m’agafa en plena recerca amateur sobre els dumbphones. Es tracta d’aquests telèfons mòbils, d’aparició relativament recent, que només fan les funcions prèvies a les dels smartphones. El meu és un problema pràctic. Els smartphones, més enllà de les seves innumerables virtuts, inoculen una addicció a l’scroll infinit. Al seu nou i excel·lent assaig, Guardiola associa l’scroll infinit a aquella cosa que no representa res però que produeix, aquella cosa que no vol dir res però que funciona. És “l’allò” de què parlaven Guattari i Deleuze. Les hores que perdo dedicades a “l’allò” les podria aprofitar millor si tingués un dumbphone. Heus aquí el capritx de tota la vida: un llibre que arriba màgicament a les teves mans no quan més el vols, sinó quan més el necessites.
La servitud dels protocols
Ingrid Guardiola
Arcàdia
376 pàgines. 25 euros
