
El 1979, el col·leccionista d’art Francesc Draper va inaugurar la Sala Dalmau als baixos d’una finca modernista de Barcelona. De l’antic establiment, només va conservar l’aparador de fusta i una escala de forja. Aquella caixeta de tons verd molsa -amb el seu característic terra emmoquetat i les parets entapissades- havia de ser el paradís de les avantguardes històriques amb accent català. I així ho ha estat durant els darrers 45 anys. I ho diem en passat perquè, contra tot pronòstic, fa unes setmanes Mariana Draper -que va començar en el món de l’art de la mà del seu pare- va anunciar que ella i els seus dos germans havien decidit tancar la galeria. La Sala Dalmau baixarà la persiana el proper 31 de desembre, però la petjada d’aquesta nissaga de galeristes romandrà viva en col·leccions particulars, fundacions i museus de tot l’Estat. Acompanyeu-nos de la mà de la seva directora en un dels darrers dissabtes viscuts a peu de carrer.