La poesia és, bàsicament, forma. Un amàs de frases o paraules pot tenir més o menys valor literari, però en tot cas n’hem de dir prosa. Aquesta és, potser involuntàriament, la primera lliçó del primer llibre de poesia de Sebastià Alzamora. És una construcció formal prèviament decidida: deu capítols de tres poemes cadascun, més un altre de cloenda. Cada poema consta de 25 versos decasíŀlabs; són 775 versos doncs en total. Té una estructura de relat, centrat en la mort d’un amic del poeta, el 1987, essent tots dos adolescents. Cinc anys després escriu aquest llibre que guanya el premi Salvador Espriu per a poetes joves, i tot seguit, el 1994, el publica Edicions 62. Al cap de trenta anys, el reedita Lleonard Muntaner.
Rafel
Sebastià Alzamora
Lleonard Muntaner editor
88 pàgines. 14 euros
